Si fes una comparació entre el context de la relació societat i tecnologia
de fa una dècada enrere, en la que jo vaig començar els estudis a l’institut,
amb l’actual, es pot observar que les noves generacions ja neixen dins una
societat totalment digitalitzada, on les TIC evolucionen de manera vertiginosa,
en tots els sentits, tenint un paper molt important en l’educació d’avui en
dia.
Des de l’inici de l’assignatura he anat reflexionant sobre aquesta idea,
assumint així la necessitat d’un canvi de rol per part del docent i de
l’alumne, que vagi concorde amb la societat del segle XXI.
Abans d’iniciar el màster de formació del professorat, encara mantenia la imatge
del docent tradicional, com l’únic rol del docent dins l’aula, i ara, després de finalitzar les assignatures sóc conscient
que el docent no s’ha de conformar en ser un expert coneixedor i transmissor de
continguts de la seva disciplina, ja que la revolució digital ja ofereix
recursos i informació en xarxa, per tant el docent ha de dominar un coneixement transversal entre TIC, pedagogia, i continguts.
En aquest sentit, els alumnes són els protagonistes del seu aprenentatge i
el docent ha de ser com un guia que ofereix facilitats en aquest camí d’aprenentatge
a partir de metodologies, recursos, eines i altres maneres, on l’alumne vagi construint
els seus coneixements a partir d’una actitud autònoma i metacognitiva, on es
prengui consciència de cada passa que es realitza, i per tant, de l’autoregulacióde l’aprenentatge.
Així i tot, amb l’experiència viscuda en el primer període de pràctiques,
aquest canvi de rols encara es resisteix, ja que en gran part encara continua
el model tradicional de les tres R (rebre, repetir, i recordar). Però també he
de dir que he observat petits canvis, com l’aparició de recursos TIC,
metodologies pedagògiques com el treball cooperatiu, major participació de
l’alumne, etc. Que juntament amb l’entrada de les noves generacions de docents,
i els esforços dels docents amb experiència per seguir formant-se en
competència digital i metodologies pedagògiques, el sistema educatiu va regulant-se,
vetllant per oferint l’educació més apta a la societat actual.
Font: Pixabey CCO
Paral·lelament a això, també s’ha d’afegir la importància de les TIC en
tant de facilitar una educació més enllà de l’espai dels centres educatius. Amb
això vull dir, que els nous coneixements, noves maneres d’ensenyar o de fer s’han de compartir en xarxa entre els docents i els alumnes, utilitzant eines
de difusió com per exemple: Twitter i Piktochart, après a utilitzar en
l’assignatura de processos i contextos educatius, i investigació i innovació.
Per acabar, destacar la
importància del PLE, com a sistema d’autoregulació i aprenentatge a partir de
la interrelació de diferents eines digitals, fonts d’informació i recursos que
pot ser utilitzat pels docents i alumnes, i que s’ha d’anar adaptant
constantment segons els coneixements que es volen adquirir i la manera d’adquirir-los.
Ja que en l’educació, i fent referència al cas del docent, mai es deixa
d’aprendre i de formar-se, i el màster ens ha ofert un gran sistema de maneres
de fer i de crear, que juntament amb la resta de companys podem utilitzar com a
base, i a partir d’aquí seguir evolucionant.
A continuació, amb l’eina Thinglink deix una representació esquemàtica de
les pautes que han marcat el meu aprenentatge durant l’assignatura.
Xicu Ramón
Xicu Ramón
