L'educació també evoluciona

Els docents actuals, com gairebé qualsevol ciutadà del món, s’han vist en una nova corrent impulsada per la innovació en la tecnologia. D’alguna manera, s’han vist amb la obligació de renovar-se i utilitzar les eines que ens ofereixen les TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació) que a més de facilitar-nos la feina, són capaces de poder fer-ho més clar, més senzill, més lúdic, etc. en definitiva, ens ajuden a aprendre d’una altra manera, per a mi, d’una manera més efectiva.

Relacionant tot això amb el que m’he trobat al Màster de Formació al Professorat tampoc ha set molt nou per a mi ja que he sortit fa relativament poc de la universitat, on l’últim any vaig cursar la menció d’educació física. Tot i què els dos cursos estan encarats de la mateixa manera, ensenyar a com ser un professor d’institut, he pogut veure algunes diferències.

Des de la menció d’educació física del grau en CAFE (Ciències de l’Activitat Física i l’Esport), lògicament el que et volen ensenyar sobretot és la metodologia d’aula, el com portar les sessions sent un professor d’educació física. I aquí ho puc relacionar amb la nova corrent educativa, ja que ens van impulsar molt a la utilització de les TIC per a dur a terme les sessions.

Des del Màster de Formació al Professorat he pogut comprovar una visió més àmplia sobre l’educació i s’ha potenciat molt l’ús d’eines o recursos TIC, molt interessants per a les aules.

Gràcies a assignatures com  Processos i contextos educatius i Investigació i innovació, hem estudiat i reflexionat sobre l’aplicació de les TIC en matèria educativa, concluint què el docent actual ha de desenvolupar una nova competència, la tecnològica (model TPACK). També hem après a utilitzar eines com Piktochart i Twitter per a difondre el coneixement i formular una educació oberta. Tot relacionant-ho amb l’autorregulació de Zimmerman, on l’alumne serà el protagonista i ha de saber autoregular-se i gestionar els seus propis aprenentatges, per això hem organitzat un PLE grupal i hem reflexionat sobre els nostres entorns personals d’aprenentatge.

Respecte a les pràctiques del Màster, he pogut veure la diferència d’un professor en uns anys, ja que el meu tutor actual, va ser professor meu d’educació física quan jo cursava la secundària. No puc determinar exactament en què ha canviat ja que quan jo cursava la secundària no estava pendent tota l’estona del que feia, no com passa ara. Però si que he pogut veure la diferència en com ofereix els recursos teòrics, com avalua, com deixa que l’alumne sigui el protagonista, etc.

Comparant les pràctiques amb la teoria, he de dir que sona meravellós sobre el paper, però com sempre ha passat, la pràctica és més dura, és molt més complicat del que sembla, tot i així, no crec que sigui impossible, crec que és difícil dur-ho a terme en solitari.

Finalment, com a últim recurs utilitzat en aquestes dues assignatures, hem tractat d’explicar la història del nostre aprenentatge mitjançant l’eina Thinkling, tenint en compte la primera fase del període del Pràcticum.