Com organitzem el nostre entorn personal d'aprenentatge?

El boom de les noves tecnologies ha obligat a replantejar-nos com fem les coses en molts àmbits de la nostra vida, un d’ells és l’educació, el com aprenem i quins recursos emprem. L’entorn personal d’aprenentatge (PLE, Personal Learning Environments), que sempre ha existit, actualment es defineix per integrar la quantitat de possibilitats que ofereix la xarxa i les eines digitals.

Com expliquen Linda Castañeda i Jordi Adell, el PLE és un entorn que inclou tots aquells recursos que ens ajuden a cercar, organitzar, produir i compartir informació i coneixement.

Fa uns anys, la majoria d’aquest entorn personal d’aprenentatge es creava mitjançant la lectura de llibres, avui en dia, el desenvolupament d’Internet ha multiplicat les possibilitats d’aprenentatge. 

Aquesta sobreabundància de recursos, tant de fonts d’informació (per exemple: Dialnet), com eines digitals (Picktochart) i com xarxes socials (Twitter) i plataformes (Youtube), fa que els nostres entorns personals d’aprenentatge siguin més rics i complexos.

Al següent vídeo tenim l’oportunitat de veure alguns exemples més del que podria formar part dels nostre PLE.

Al tenir tantes oportunitats per planificar, crear i accedir, és necessari pensar, gestionar i explicitar tal quantitat de recursos. Per això és important crear un propi PLE.

Si ens centrem en els alumnes de secundària actuals, la gran majoria sap utilitzar les eines que Internet els hi ofereix, estan acostumats a emprar-les en la seva vida quotidiana. Ara bé, els alumnes saben què estan utilitzat i per a què? Saben que al utilitzar una xarxa social, poden enfocar el seu ús per a aprendre? Saben d’on treure la informació important, o se la troben pel camí?

Dit això, el docent s’ha d’adaptar a les noves corrents i ha de ser qui ofereixi una ajuda als alumnes fent de guia per a que aquests siguin capaços de reflexionar amb el que estan fent.

El nostre grup ha plantejat el següent diagrama, fent tres rotllanes segons el tipus d’eina o recurs que sigui. Hi ha eines per a accedir a la informació (cercar), eines per a crear o modificar informació (elaborar)  i finalment hi ha eines per compartir o col·laborar informació (on es pot relacionar amb més gent). Una vegada fet això, ho hem relacionat amb el model d’autoregulació de l’aprenentatge de Zimmerman (2000).

Hem diferenciat per colors depenent si els recursos ens ajuden a planificar (groc), a executar (blau) o a autoreflexionar (vermell).

Diagrama elaborat per López, Martínez, Puig i Ramón

Hi ha moltes maneres d’organitzar un PLE, nosaltres hem optat per aquesta manera més esquemàtica. Cadascú ha de trobar la que li resulti més fàcil d’entendre. Si volem que els nostres alumnes creïn un diagrama el més just és ensenyar-los uns quants models diferents i que escollin o creïn el que els hi sigui més agradable per a ells mateixos. L’objectiu és que lo complex sigui vist de manera senzilla i entenedora.