 |
| Diagrama elaborat per López, Martínez, Puig i Ramón Per una millor aproximació del diagrama: Bubbl.us |
Moltes vegades parlem dels canvis educatius, en el professorat i, fins i tot, en els recursos que emprem. En entrades anteriors, quan escrivíem i reflexionàvem, remarcàvem les oportunitats que donaven aquests canvis, però també els riscs derivats d’un món on la informació i el coneixement són la base: l’excés d’informació i les dificultats derivades per l’educació, cada vegada més diluïda en temps i espai. Per això, per tractar d’organitzar aquest caos, d’ajudar als alumes, ara toca parlar d’Entorns Personals d’Aprenentatge (PLE).
PLE, com a concepte pedagògic, podria considerar-se la forma concreta d’entendre com s’aprèn i en quin context. És a dir, respondre a: on aprenc? Fent què? Amb qui? De manera que parlaríem de les fonts d’informació, eines, connexions i activitats que utilitzem per aprendre. Uns aspectes que sempre s’han tingut en compte en educació, a l’hora de planificar accions formatives, però que, l’alumnat, moltes vegades desconeixia. Si constantment parlem de fer a l’alumne protagonista, de l’autoregulació de l’aprenentatge, de la metacognició... no és suficient amb que el professor determini els entorns d’aprenentatge (l’aprenentatge està diluït, s’aprèn en totes parts), sinó que ha de ser l’alumne qui reflexioni, qui tingui clar quin és el seu entorn. Evidentment, els PLE han existit sempre, encara que eren molt més senzills i simples (quan els recursos no anaven més enllà del docent, el llibre de text i la llibreta) i els alumnes mai es paraven a pensar, només rebien, repetien i recordaven.
Actualment, en un món complex, trobem PLEs complexos, però significatius per un alumnat acostumat a navegar en la complexitat, a emprar informacions i recursos diferents. Per això, el docent només ha de fomentar la creació de PLEs enriquidors, sent un guia, proporcionant eines i invitant a reflexionar.
A aquesta entrada podem observar un exemple de PLE elaborat per nosaltres. Es tracta d’un diagrama que mostra recursos, eines i formes en que aprenem, dividint-lo en 3 espais: accedir (a la informació), crear (o modificar la informació) i compartir-col·laborar (on ens relacionem). Per fer-lo més personal, també reflectim aquells recursos que ens ajuden a autoregular-nos a l’hora de realitzar aquestes activitats, dividint a cada espai els recursos entre aquells que ens ajuden a planificar, executar i autoreflexionar, seguint el model de Zimmerman(2002).
Per “accedir” trobem recursos com Google, Dialnet o Youtube, encara que també fem referència a fonts “tradicionals” com enciclopèdies, converses o explicacions docents, ja que hem tingut en compte l’evolució. Per complementar-ho, afegim recursos com Symbaloo o Google Calendar, que ens ajuden a planificar com i a on accedim, o el diari d’aprenentatge i les qüestions docents, que ens inviten a reflexionar.
 |
| "Accedir" Diagrama elaborat per López, Martínez, Puig i Ramón |
Per crear, trobem també recursos digitals com Piktochart o Moviemaker, però també altres com Word o apunts i treballs que podem generar amb una llibreta i un bolígraf. També ho acompanyem amb recursos com les rúbriques, criteris d’avaluació o recomanacions que ens ajuden a planificar la feina, i amb el diari d’aprenentatge i seguiment del docent per autoreflexionar.
 |
"Crear"
Diagrama elaborat per López, Martínez, Puig i Ramón
|
Per últim, per compartir, presentem recursos o maneres de fer tradicionals, com presentacions a l’aula, amb les eines digitals que tantes oportunitats ens donen per obrir-nos: Blogger, Youtube, Twitter... A més, per planificar i organitzar la feina de manera compartida trobem eines com Drive i Dropbox, i per autoreflexionar eines com blogs o xarxes socials.
 |
"Compatir-col·laborar"
Diagrama elaborat per López, Martínez, Puig i Ramón
|
Trobem doncs, un mapa visual, extens i complex, ja que hem volgut mostrar aquesta complexitat per evidenciar la quantitat de recursos que podem emprar per aprendre, mostrant que l’aprenentatge està tot arreu i, amb això, la importància de treballar els PLE amb el nostre alumnat, per tractar d’afrontar la complexitat de manera efectiva.
Bibliografia
- Chaves, E., Trujillo, J.M., & López, J.A. (2015). Autorregulación del Aprendizaje en Entornos Personales de Aprendizaje en el Grado de Educación Primaria de la Universidad de Granada, España. Recuperat de: https://scielo.conicyt.cl/pdf/formuniv/v8n4/art08.pdf
Panadero, E. & Alonso-Tapia, J. (2014). ¿Cómo autorregulan nuestros alumnos? Revisión del modelo cíclico de Zimmerman sobre autorregulación del aprendizaje. Anales de Psicología, 30(2), 450-462. Recuperado de http://www.redalyc.org/pdf/167/16731188008.pdf
Zimmerman, B. J. (2002). Becoming a self-regulated learner: An overview. Theory Into Practice, 41(2), 64-70.Recuperat de http://www.tandfonline.com/doi/pdf/10.1207/s15430421tip4102_2
No hay comentarios:
Publicar un comentario