Investigació i innovació educativa: Consideracions per a una educació del s.XXI

Seria possible viure sense la tecnologia?

Si fem aquesta pregunta tothom respondria que no, que no podríem seguir el ritme de vida sense el mòbil o ordinador que ens manté connectat. Això mostra una condició essencial del s.XXI: l’auge de la tecnologia ha arribat al punt de trobar-se omnipresent i ser necessària, com una pròtesi. Aquest auge, no es deu simplement a l’avanç, sinó als canvis que s’han donat en el sistema relacional i en la condició de l’ésser humà: amb Internet, no només podem arribar a una immensa quantitat d’informació (escollint allò que volem consumir), també podem convertir-nos en productors, assumint el rol de Prosumer.

Característiques de la societat del s.XXI
(Infografia presentada pel nostre grup)

Aquesta condició, aquesta realitat social marcada per l’intercanvi de fluxos d’informació i el coneixement canviant, ens porta a preguntar-nos: encara és possible una educació que no tingui en compte la importància de la tecnologia?

Tot i que les TIC estan cada cop més presents a l'àmbit educatiu, encara no són aprofitades al màxim. Es comencen a introduir canvis, però la metodologia educativa, per antonomàsia, continua amb el model de les tres R: rebre, repetir i recordar. Aquest model, es caracteritza per:

El saber i la cultura són estàtics.
El docent actua com autoritat i no busca el feedback.
Existeix poca connexió entre les assignatures.
Promociona l'aprenentatge individual.

Quin sentit té, actualment, aquest model? Que podem fer?

Seguint a Area (2015), hauríem de canviar-ho i, amb la introducció efectiva de les TIC, apostar pel model de les 4C: conèixer, comprendre, construir i compartir. Aquest model, basat en l’activitat i la constant interacció (entre alumnes i alumnes-docent), apostaria per la creació d’un ecosistema educatiu amb espais virtuals que permeten al professor supervisar i coordinar millor l'activitat dels alumnes, estimulant, també, el seu aprenentatge individual.

Ecosistema metodològic basat en TIC

(Infografia presentada pels companys Cardona, Martí, Ribas i Serra)

Per dur a terme aquest ecosistema (i també durant l’aplicació d’aquest) serà necessari que els alumnes aprenguin a utilitzar les tecnologies de manera educativa (més enllà del seu ús com a entreteniment), fent front a l’escletxa digital existent. Partint de l'experiència, encara recordem com, fins que no vàrem arribar als estudis universitaris, només utilitzàvem internet per jugar o utilitzar les xarxes. Per això, quan vàrem començar amb treballs acadèmics, els fèiem de qualsevol manera, amb poca rigorositat, havent-nos de reciclar per millorar les nostres competències.

Avui en dia, és fonamental que ensenyem a fer un bon ús de les tecnologies (i que ens aprofitem de les oportunitats que ens brinden). Sense la relació pedagògica-tecnològica, serà impossible que donem resposta a les competències del s.XXI, una proposta presentada per la UNESCO que diferència entre unes macrocompetències i unes microcompetències que s’han de treballar per assolir el nivell macro. És una proposta que pareix difícil, actualment, però viable si aprofitem les oportunitats que ens donen les TIC (autonomia, interacció, transdisciplinarietat...). Amb un model així, trobaríem una major coherència entre el món en el qual vivim i la nostra educació.