lunes, 25 de febrero de 2019

Treballant per a una educació òptimna del segle XXI.


Si fes una comparació entre el context de la relació societat i tecnologia de fa una dècada enrere, en la que jo vaig començar els estudis a l’institut, amb l’actual, es pot observar que les noves generacions ja neixen dins una societat totalment digitalitzada, on les TIC evolucionen de manera vertiginosa, en tots els sentits, tenint un paper molt important en l’educació d’avui en dia.

Des de l’inici de l’assignatura he anat reflexionant sobre aquesta idea, assumint així la necessitat d’un canvi de rol per part del docent i de l’alumne, que vagi concorde amb la societat del segle XXI.

Abans d’iniciar el màster de formació del professorat, encara mantenia la imatge del docent tradicional, com l’únic rol del docent dins l’aula, i ara, després  de finalitzar les assignatures sóc conscient que el docent no s’ha de conformar en ser un expert coneixedor i transmissor de continguts de la seva disciplina, ja que la revolució digital ja ofereix recursos i informació en xarxa, per tant el docent ha de dominar un coneixement transversal entre TIC, pedagogia, i continguts.

En aquest sentit, els alumnes són els protagonistes del seu aprenentatge i el docent ha de ser com un guia que ofereix facilitats en aquest camí d’aprenentatge a partir de metodologies, recursos, eines i altres maneres, on l’alumne vagi construint els seus coneixements a partir d’una actitud autònoma i metacognitiva, on es prengui consciència de cada passa que es realitza, i per tant, de l’autoregulacióde l’aprenentatge.

Així i tot, amb l’experiència viscuda en el primer període de pràctiques, aquest canvi de rols encara es resisteix, ja que en gran part encara continua el model tradicional de les tres R (rebre, repetir, i recordar). Però també he de dir que he observat petits canvis, com l’aparició de recursos TIC, metodologies pedagògiques com el treball cooperatiu, major participació de l’alumne, etc. Que juntament amb l’entrada de les noves generacions de docents, i els esforços dels docents amb experiència per seguir formant-se en competència digital i metodologies pedagògiques, el sistema educatiu va regulant-se, vetllant per oferint l’educació més apta a la societat actual.




                                                                    Font: Pixabey CCO

Paral·lelament a això, també s’ha d’afegir la importància de les TIC en tant de facilitar una educació més enllà de l’espai dels centres educatius. Amb això vull dir, que els nous coneixements, noves maneres d’ensenyar o de fer s’han de compartir en xarxa entre els docents i els alumnes, utilitzant eines de difusió com per exemple: Twitter i Piktochart, après a utilitzar en l’assignatura de processos i contextos educatius, i investigació i innovació.


Per acabar, destacar la importància del PLE, com a sistema d’autoregulació i aprenentatge a partir de la interrelació de diferents eines digitals, fonts d’informació i recursos que pot ser utilitzat pels docents i alumnes, i que s’ha d’anar adaptant constantment segons els coneixements que es volen adquirir i la manera d’adquirir-los. Ja que en l’educació, i fent referència al cas del docent, mai es deixa d’aprendre i de formar-se, i el màster ens ha ofert un gran sistema de maneres de fer i de crear, que juntament amb la resta de companys podem utilitzar com a base, i a partir d’aquí seguir evolucionant.

A continuació, amb l’eina Thinglink deix una representació esquemàtica de les pautes que han marcat el meu aprenentatge durant l’assignatura.

Xicu Ramón



Reflexionant sobre el nostre recorregut pel màster


Fa uns mesos des que vàrem obrir aquest espai de reflexió i avui toca contribuir amb una valoració general del pas per les assignatures de Processos i Contextos Educatius i d’Investigació i Innovació.

A les anteriors entrades reflexionàvem sobre aspectes relatius a l’educació (l’educació actual, el professorat, l’autoregulació, l’educació oberta, els PLE...), però avui toca reflexionar sobre reflexions, sobre els nostres aprenentatges, de donar-li forma a allò que ens emportem.

A continuació presentem un relat digital (digital storytelling) amb l’eina Thinglink.

Elaborat per López, Martínez, Puig i Ramón

Com es pot observar, es tracta d’una eina per presentar els nostres pensaments en forma d’història, transferint els nostres coneixements amb tecnologia multimèdia, desenvolupant un art que és tant personal com educatiu: contar contes amb una varietat d’elements digitals (Rosales-Statkus & Roig-Vila, 2017). D’aquesta manera, no només presentem reflexions, sinó que ens aproximen a una estratègia d’aula de gran interès que facilita la connexió, comunicació i col·laboració a través de la relació educació-tecnologia. A més, contribueix al desenvolupament de les habilitats socials i de la creativitat (Del Moral, Villalustre& Neira, 2016).



Respecte al meu camí al llarg del màster, cal dir que ja coneixia les línies que venien desenvolupant-se en educació. Després d’haver estudiat el grau de pedagogia, sabia de l’existència de certa distància entre l’ideal educatiu i la realitat. De fet, com a pedagog, ja havia patit les crítiques cap al nostre col·lectiu per estar massa desconnectat, per teoritzar i parlar d’innovacions que molts consideràvem impossibles.

Els primers mesos, quan ens aproximàvem teòricament al paper del professor-guia i l’educació centrada en l’alumne, on l’alumne s’autoregulava l’aprenentatge, tractava de relacionar-ho amb els meus coneixements previs i de relacionar-lo amb la possible realitat educativa (ja havia fet pràctiques a un institut i intuïa la distància existent). Per això, quan va arribar el primer període de pràctiques, el cop no va ser tan gran. Ja m’esperava aquest distanciament per part d’alguns professors, motiu pel qual vaig tractar de centrar-me en els aspectes positius, en fixar-me en el professorat amb voluntat de canvi.

Al tornar de les pràctiques, vaig consolidar encara més la idea de la teoria com a utopia. No com quelcom impossible, sinó com una aspiració, un camí a recórrer sense final que, només pel fet de continuar caminant en una direcció, millorarà l’educació. Ara bé, així com al primer període no havia extret realment uns aprenentatges destacats, en aproximar-me a temes com l’educació oberta i com els entorns personal d’aprenentatge sí que vaig experimentar un canvi de perspectiva.
Quan vaig començar, amb la meva visió excessivament teòrica, no m’entusiasmava gaire la idea d’utilitzar eines com Twitter. Ara bé, al començar a construir recursos didàctics, a plantejar estratègies educatives aplicades, poder comptar amb recursos educatius oberts, amb entorns personals d’aprenentatge que organitzàvem aquests recursos i amb xarxes socials que et mantenen al dia sobre innovacions i experiències educatives inspiradores, va canviar la meva visió sobre aquestes eines. Ara les considero fonamentals.

En línies generals, això és el que m’emporto de les assignatures i del màster: la idea que la realitat educativa és difícil i requereix un gran esforç i voluntat de canvi per millorar-la; la idea que la teoria és fonamental com aspiració o ideal a seguir; i la importància d’eines TIC com a recurs per formar-nos contínuament, com a oportunitat per crear, entre tots, un cos de coneixement i recursos immens i enriquidor per tothom, reforçant, mitjançant l’educació en obert, el vessant més col·laborador i cooperatiu de l’educació (i organitzant, a partir de PLEs, aquesta immensitat de recursos).


      Per reflexionar sobre la utopia...                                                  



Recursos bibliogràfics
- Del Moral, M. E., Villalustre, L., & Neira, M. R. (2016). Habilidades sociales y creativas promovidas con el diseño colaborativo de digital storytelling en el aula. Digital Education Review, (30), 30-52. Recuperat de http://revistes.ub.edu/index.php/der/article/view/15968/pdf

- Rosales Statkus, S. E., & Roig-Vila, R. (2017). El relato digital (digital storytelling) como elemento narrativo en el ámbito educativo. Notandum, 44-45. Recuperat de http://dx.doi.org/10.4025/notandum.44.14 


Construint l'educació del segle XXI!


Aquesta darrera entrada de blog està destinada a fer una reflexió personal dels coneixements adquirits amb l’assignatura d’Investigació i innovació de l’especialitat. A l’inici d’aquest màster partia de la idea de trobar-me un màster que seguiria la metodologia que vaig viure durant la meva fase d’estudiant, però no vaig trigar a ser conscient del component innovador intrínsec que portava el màster. Assignatures com Processos i contextos Educatius i Investigació i innovació de l’especialitat tenen la intenció d’ensenyar als futurs professors el potencial de les TIC  (Tecnologies de la informació i la comunicació) dins l’aula. La premissa principal d’aquestes assignatures és que l’educació ha de seguir el ritme de la societat actual, plenament digitalitzada, i per tant s’han d’aplicar canvis dins de l’educació que s’imparteix dins l’aula. No es pretén acabar amb el model tradicional d’ensenyament-aprenentatge però sí donar més pes a les noves tecnologies pròpies dels nostres temps.


                                          Pixabay CC0

Partint d’aquesta idea, mitjançant aquestes dues assignatures, hem après a utilitzar les TIC des del punt de vista educatiu. Hem pogut conèixer noves eines com és el cas de Piktochart, que poden ser una bona alternativa al PowerPoint de cara a fer presentacions a l’aula. Lligat amb això, hem vist com xarxes socials com Twitter poden arribar a ser una eina molt útil per enriquir el nostre procés d’aprenentatge a partir d’altres usuaris, així com una eina molt eficaç per compartir els nostres coneixements amb la comunitat virtual.  


                                         Pixabay CC0

Parlant ara pròpiament de l’assignatura d’Investigació i innovació de l’especialitat, malgrat la curta durada, he pogut ampliar el meu coneixement sobre les llicències existents per gestionar els drets d’autoria a Internet estudiant les denominades Creative Commons i reflexionant sobre l’educació oberta. Fruit d’aquesta feina els membres d’aquest blog vàrem optar per una educació sense cap mena de barrera i, amb el propòsit de contribuir a l’enriquiment cultural i a l’expansió del coneixement, vàrem optar per atorgar al nostre blog la llicència CC-BY (Atribució 4.0 Internacional) amb la intenció de prioritzar la difusió del coneixement amb altres membres de la comunitat d’Internet. L’activitat OPEN EDUCATION m’ha servit per adquirir consciència de fer un bon ús de les llicències d’autoria i no utilitzar els recursos d’Internet sense cap mena de control i respecte cap al seu autor o autora.

Un altre aspecte a destacar d’aquesta assignatura ha sigut l’activitat dedicada a l’organització d’un PLE (Personal Learning Environment) grupal. Els diferents integrants del grup vàrem compartir les eines, recursos i les plataformes que amb més freqüència utilitzàvem en les diferents fases d’elaboració d’un producte: accés a la informació, creació i difusió del producte. Vàrem reflexionar també sobre la possibilitat d’ajudar als alumnes en l’organització dels seus propis PLE com a manera de fomentar l’autonomia personal.

Finalment, utilitzem l’eina Thinkling amb la intenció de contar la història del nostre aprenentatge en aquesta assignatura tenint en compte la primera fase del període del Pràcticum. La sensació és que s’estan formant futurs docents implicats en l’ús de les TIC a les aules. Actualment estaríem en una fase de transició però, com s’ha destacat, no es pot ignorar el pes cada vegada més important de la tecnologia en el nostre dia a dia. Per tant, com a futurs docents hem de treure profit a aquestes noves tecnologies i aconseguir una introducció efectiva de les TIC a l’aula convertint-les en una pròtesi de la mateixa educació, com defensen figures rellevants com Mishra i Koehler amb el model TPACK i el mateix Miguel Àrea Moreira. Per tant, com a conclusió, tot i que actualment encara trobem docents als qui els costa canviar de metodologia, pel temps que porten exercint, una de les premisses d’aquest màster és la necessitat de ser professors en constant aprenentatge i, per tant,  com a gent implicada amb els canvis de la nostra societat, no trigarem molt a veure una aplicació consolidada de les TIC a les aules.


L'educació també evoluciona


Els docents actuals, com gairebé qualsevol ciutadà del món, s’han vist en una nova corrent impulsada per la innovació en la tecnologia. D’alguna manera, s’han vist amb la obligació de renovar-se i utilitzar les eines que ens ofereixen les TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació) que a més de facilitar-nos la feina, són capaces de poder fer-ho més clar, més senzill, més lúdic, etc. en definitiva, ens ajuden a aprendre d’una altra manera, per a mi, d’una manera més efectiva.

Relacionant tot això amb el que m’he trobat al Màster de Formació al Professorat tampoc ha set molt nou per a mi ja que he sortit fa relativament poc de la universitat, on l’últim any vaig cursar la menció d’educació física. Tot i què els dos cursos estan encarats de la mateixa manera, ensenyar a com ser un professor d’institut, he pogut veure algunes diferències.

Des de la menció d’educació física del grau en CAFE (Ciències de l’Activitat Física i l’Esport), lògicament el que et volen ensenyar sobretot és la metodologia d’aula, el com portar les sessions sent un professor d’educació física. I aquí ho puc relacionar amb la nova corrent educativa, ja que ens van impulsar molt a la utilització de les TIC per a dur a terme les sessions.

Des del Màster de Formació al Professorat he pogut comprovar una visió més àmplia sobre l’educació i s’ha potenciat molt l’ús d’eines o recursos TIC, molt interessants per a les aules.

Gràcies a assignatures com  Processos i contextos educatius i Investigació i innovació, hem estudiat i reflexionat sobre l’aplicació de les TIC en matèria educativa, concluint què el docent actual ha de desenvolupar una nova competència, la tecnològica (model TPACK). També hem après a utilitzar eines com Piktochart i Twitter per a difondre el coneixement i formular una educació oberta. Tot relacionant-ho amb l’autorregulació de Zimmerman, on l’alumne serà el protagonista i ha de saber autoregular-se i gestionar els seus propis aprenentatges, per això hem organitzat un PLE grupal i hem reflexionat sobre els nostres entorns personals d’aprenentatge.

Respecte a les pràctiques del Màster, he pogut veure la diferència d’un professor en uns anys, ja que el meu tutor actual, va ser professor meu d’educació física quan jo cursava la secundària. No puc determinar exactament en què ha canviat ja que quan jo cursava la secundària no estava pendent tota l’estona del que feia, no com passa ara. Però si que he pogut veure la diferència en com ofereix els recursos teòrics, com avalua, com deixa que l’alumne sigui el protagonista, etc.

Comparant les pràctiques amb la teoria, he de dir que sona meravellós sobre el paper, però com sempre ha passat, la pràctica és més dura, és molt més complicat del que sembla, tot i així, no crec que sigui impossible, crec que és difícil dur-ho a terme en solitari.

Finalment, com a últim recurs utilitzat en aquestes dues assignatures, hem tractat d’explicar la història del nostre aprenentatge mitjançant l’eina Thinkling, tenint en compte la primera fase del període del Pràcticum.


miércoles, 6 de febrero de 2019

Com organitzem el nostre entorn personal d'aprenentatge?


El boom de les noves tecnologies ha obligat a replantejar-nos com fem les coses en molts àmbits de la nostra vida, un d’ells és l’educació, el com aprenem i quins recursos emprem. L’entorn personal d’aprenentatge (PLE, Personal Learning Environments), que sempre ha existit, actualment es defineix per integrar la quantitat de possibilitats que ofereix la xarxa i les eines digitals.

Com expliquen Linda Castañeda i Jordi Adell, el PLE és un entorn que inclou tots aquells recursos que ens ajuden a cercar, organitzar, produir i compartir informació i coneixement.

Fa uns anys, la majoria d’aquest entorn personal d’aprenentatge es creava mitjançant la lectura de llibres, avui en dia, el desenvolupament d’Internet ha multiplicat les possibilitats d’aprenentatge. 

Aquesta sobreabundància de recursos, tant de fonts d’informació (per exemple: Dialnet), com eines digitals (Picktochart) i com xarxes socials (Twitter) i plataformes (Youtube), fa que els nostres entorns personals d’aprenentatge siguin més rics i complexos.

Al següent vídeo tenim l’oportunitat de veure alguns exemples més del que podria formar part dels nostre PLE.




Al tenir tantes oportunitats per planificar, crear i accedir, és necessari pensar, gestionar i explicitar tal quantitat de recursos. Per això és important crear un propi PLE.

Si ens centrem en els alumnes de secundària actuals, la gran majoria sap utilitzar les eines que Internet els hi ofereix, estan acostumats a emprar-les en la seva vida quotidiana. Ara bé, els alumnes saben què estan utilitzat i per a què? Saben que al utilitzar una xarxa social, poden enfocar el seu ús per a aprendre? Saben d’on treure la informació important, o se la troben pel camí?

Dit això, el docent s’ha d’adaptar a les noves corrents i ha de ser qui ofereixi una ajuda als alumnes fent de guia per a que aquests siguin capaços de reflexionar amb el que estan fent.
El nostre grup ha plantejat el següent diagrama, fent tres rotllanes segons el tipus d’eina o recurs que sigui. Hi ha eines per a accedir a la informació (cercar), eines per a crear o modificar informació (elaborar)  i finalment hi ha eines per compartir o col·laborar informació (on es pot relacionar amb més gent). Una vegada fet això, ho hem relacionat amb el model d’autoregulació de l’aprenentatge de Zimmerman (2000).

Hem diferenciat per colors depenent si els recursos ens ajuden a planificar (groc), a executar (blau) o a autoreflexionar (vermell).


Diagrama elaborat per López, Martínez, Puig i Ramón

Hi ha moltes maneres d’organitzar un PLE, nosaltres hem optat per aquesta manera més esquemàtica. Cadascú ha de trobar la que li resulti més fàcil d’entendre. Si volem que els nostres alumnes creïn un diagrama el més just és ensenyar-los uns quants models diferents i que escollin o creïn el que els hi sigui més agradable per a ells mateixos. L’objectiu és que lo complex sigui vist de manera senzilla i entenedora.

L'entorn personal d'aprenentatge com la base de qualsevol cos amb influència educativa

Tots els cossos del sistema educatiu haurien d’aprofitar els avantatges que ens ofereixen les noves tecnologies de l’actualitat, no només enteses com a eines per a crear nova informació a partir de la que ja està penjada en xarxa, sinó també per compartir, intercanviar experiències amb professionals del mateix àmbit, autoregular-se i donar-li un ús pedagògic.


En aquest context, el que es coneix com a PLE (entorn personald’aprenentatge) s’utilitza com a un sistema personal d’autoregulació, a partir del qual, tots els cossos que tenen influeixen en la docència, en fan un ús personalitzat.

A partir del PLE cada persona crea un sistema d’aprenentatge d’autoregulació, organitzat a partir de tres parts fonamentals: la primera, recerca i organització de fonts d’informació, a partir de les quals es comencen a formar els coneixements, un exemple és el Symbaloo, ja que aquest du implícit un cercador d’informació en xarxa, i a més presenta l’opció d’organitzar tota aquella informació d’interès. La segona, recursos que permeten reflexionar sobre la informació adquirida en la primera passa, i donar una forma gràfica de les reflexions, i coneixements que es volen donar a conèixer, un exemple són les eines per crear infografies, així com Piktochart i Camba. I la tercera part, establir una relació social amb tota aquella societat relacionada amb la qüestió que es tracta, per difondre els coneixements, intercanviar idees, i millorar els coneixements a partir de diversos punts de vista, un exemple és Twitter.

En cadascuna de les tres parts esmentades, els cossos docents duen a terme una autoregulació de l’aprenentatge, a partir de la planificació,  execució, i autoreflexió.



                                            Diagrama elaborat per López, Martínez, Puig i Ramón

Amb altres paraules, es podria dir que el PLE està lligat a l’autoregulacióde l’aprenentatge, constituint el sistema que sosté la base del docent, a partir del qual, aquest millora els coneixements que ha de transmetre als alumnes, l’aplicació de metodologies pedagògiques característiques per afavorir de la millor manera al sistema d’ensenyament i aprenentatge pels alumnes, i paral·lelament establir una relació oberta amb altres cossos de la docència, amb la finalitat de formar part d’una comunitat educativa globalitzada, que va en contra d’una educació limitada a les comunitats educatives de centres educatius de manera individual.

A més d’això, el PLE és  un entorn amb flexibilitat per adoptar qualsevol modificació que es requereixi, ja que la informació i/o esdeveniments que passen al món canvien dia a dia, i és necessari estar actualitzat en cada moment, per tal de poder oferir un sistema d’ensenyament aprenentatge adaptat a la demanda dels nostres alumnes.


Entorns Personals d’Aprenentatge. Una manera de sobreviure al caos?

Diagrama elaborat per López, Martínez, Puig i Ramón
Per una millor aproximació del diagrama: Bubbl.us 


Moltes vegades parlem dels canvis educatius, en el professorat i, fins i tot, en els recursos que emprem. En entrades anteriors, quan escrivíem i reflexionàvem, remarcàvem les oportunitats que donaven aquests canvis, però també els riscs derivats d’un món on la informació i el coneixement són la base: l’excés d’informació i les dificultats derivades per l’educació, cada vegada més diluïda en temps i espai. Per això, per tractar d’organitzar aquest caos, d’ajudar als alumes, ara toca parlar d’Entorns Personals d’Aprenentatge (PLE).

PLE, com a concepte pedagògic, podria considerar-se la forma concreta d’entendre com s’aprèn i en quin context. És a dir, respondre a: on aprenc? Fent què? Amb qui? De manera que parlaríem de les fonts d’informació, eines, connexions i activitats que utilitzem per aprendre. Uns aspectes que sempre s’han tingut en compte en educació, a l’hora de planificar accions formatives, però que, l’alumnat, moltes vegades desconeixia. Si constantment parlem de fer a l’alumne protagonista, de l’autoregulació de l’aprenentatge, de la metacognició... no és suficient amb que el professor determini els entorns d’aprenentatge (l’aprenentatge està diluït, s’aprèn en totes parts), sinó que ha de ser l’alumne qui reflexioni, qui tingui clar quin és el seu entorn. Evidentment, els PLE han existit sempre, encara que eren molt més senzills i simples (quan els recursos no anaven més enllà del docent, el llibre de text i la llibreta) i els alumnes mai es paraven a pensar, només rebien, repetien i recordaven.

Actualment, en un món complex, trobem PLEs complexos, però significatius per un alumnat acostumat a navegar en la complexitat, a emprar informacions i recursos diferents. Per això, el docent només ha de fomentar la creació de PLEs enriquidors, sent un guia, proporcionant eines i invitant a reflexionar.

A aquesta entrada podem observar un exemple de PLE elaborat per nosaltres. Es tracta d’un diagrama que mostra recursos, eines i formes en que aprenem, dividint-lo en 3 espais: accedir (a la informació), crear (o modificar la informació) i compartir-col·laborar (on ens relacionem). Per fer-lo més personal, també reflectim aquells recursos que ens ajuden a autoregular-nos a l’hora de realitzar aquestes activitats, dividint a cada espai els recursos entre aquells que ens ajuden a planificar, executar i autoreflexionar, seguint el model de Zimmerman(2002).

Per “accedir” trobem recursos com GoogleDialnet Youtube, encara que també fem referència a fonts “tradicionals” com enciclopèdies, converses o explicacions docents, ja que hem tingut en compte l’evolució. Per complementar-ho, afegim recursos com Symbaloo Google Calendar, que ens ajuden a planificar com i a on accedim, o el diari d’aprenentatge i les qüestions docents, que ens inviten a reflexionar.

"Accedir"
Diagrama elaborat per López, Martínez, Puig i Ramón

Per crear, trobem també recursos digitals com Piktochart o Moviemaker, però també altres com Word o apunts i treballs que podem generar amb una llibreta i un bolígraf. També ho acompanyem amb recursos com les rúbriques, criteris d’avaluació o recomanacions que ens ajuden a planificar la feina, i amb el diari d’aprenentatge i seguiment del docent per autoreflexionar.

"Crear"
Diagrama elaborat per López, Martínez, Puig i Ramón

Per últim, per compartir, presentem recursos o maneres de fer tradicionals, com presentacions a l’aula, amb les eines digitals que tantes oportunitats ens donen per obrir-nos: BloggerYoutubeTwitter... A més, per planificar i organitzar la feina de manera compartida trobem eines com Drive Dropbox, i per autoreflexionar eines com blogs o xarxes socials.

"Compatir-col·laborar"
Diagrama elaborat per López, Martínez, Puig i Ramón


Trobem doncs, un mapa visual, extens i complex, ja que hem volgut mostrar aquesta complexitat per evidenciar la quantitat de recursos que podem emprar per aprendre, mostrant que l’aprenentatge està tot arreu i, amb això, la importància de treballar els PLE amb el nostre alumnat, per tractar d’afrontar la complexitat de manera efectiva.



Bibliografia


- Chaves, E., Trujillo, J.M., & López, J.A. (2015). Autorregulación del Aprendizaje en Entornos Personales de Aprendizaje en el Grado de Educación Primaria de la Universidad de Granada, España. Recuperat de: https://scielo.conicyt.cl/pdf/formuniv/v8n4/art08.pdf


Panadero, E. & Alonso-Tapia, J. (2014). ¿Cómo autorregulan nuestros alumnos? Revisión del modelo cíclico de Zimmerman sobre autorregulación del aprendizaje. Anales de Psicología, 30(2), 450-462. Recuperado de http://www.redalyc.org/pdf/167/16731188008.pdf


Zimmerman, B. J. (2002). Becoming a self-regulated learner: An overview. Theory Into Practice, 41(2), 64-70.Recuperat de http://www.tandfonline.com/doi/pdf/10.1207/s15430421tip4102_2