Reflexionant sobre el nostre recorregut pel màster

Fa uns mesos des que vàrem obrir aquest espai de reflexió i avui toca contribuir amb una valoració general del pas per les assignatures de Processos i Contextos Educatius i d’Investigació i Innovació.

A les anteriors entrades reflexionàvem sobre aspectes relatius a l’educació (l’educació actual, el professorat, l’autoregulació, l’educació oberta, els PLE...), però avui toca reflexionar sobre reflexions, sobre els nostres aprenentatges, de donar-li forma a allò que ens emportem.

A continuació presentem un relat digital (digital storytelling) amb l’eina Thinglink.

Elaborat per López, Martínez, Puig i Ramón

Com es pot observar, es tracta d’una eina per presentar els nostres pensaments en forma d’història, transferint els nostres coneixements amb tecnologia multimèdia, desenvolupant un art que és tant personal com educatiu: contar contes amb una varietat d’elements digitals (Rosales-Statkus & Roig-Vila, 2017). D’aquesta manera, no només presentem reflexions, sinó que ens aproximen a una estratègia d’aula de gran interès que facilita la connexió, comunicació i col·laboració a través de la relació educació-tecnologia. A més, contribueix al desenvolupament de les habilitats socials i de la creativitat (Del Moral, Villalustre& Neira, 2016).

Respecte al meu camí al llarg del màster, cal dir que ja coneixia les línies que venien desenvolupant-se en educació. Després d’haver estudiat el grau de pedagogia, sabia de l’existència de certa distància entre l’ideal educatiu i la realitat. De fet, com a pedagog, ja havia patit les crítiques cap al nostre col·lectiu per estar massa desconnectat, per teoritzar i parlar d’innovacions que molts consideràvem impossibles.

Els primers mesos, quan ens aproximàvem teòricament al paper del professor-guia i l’educació centrada en l’alumne, on l’alumne s’autoregulava l’aprenentatge, tractava de relacionar-ho amb els meus coneixements previs i de relacionar-lo amb la possible realitat educativa (ja havia fet pràctiques a un institut i intuïa la distància existent). Per això, quan va arribar el primer període de pràctiques, el cop no va ser tan gran. Ja m’esperava aquest distanciament per part d’alguns professors, motiu pel qual vaig tractar de centrar-me en els aspectes positius, en fixar-me en el professorat amb voluntat de canvi.

Al tornar de les pràctiques, vaig consolidar encara més la idea de la teoria com a utopia. No com quelcom impossible, sinó com una aspiració, un camí a recórrer sense final que, només pel fet de continuar caminant en una direcció, millorarà l’educació. Ara bé, així com al primer període no havia extret realment uns aprenentatges destacats, en aproximar-me a temes com l’educació oberta i com els entorns personal d’aprenentatge sí que vaig experimentar un canvi de perspectiva.

Quan vaig començar, amb la meva visió excessivament teòrica, no m’entusiasmava gaire la idea d’utilitzar eines com Twitter. Ara bé, al començar a construir recursos didàctics, a plantejar estratègies educatives aplicades, poder comptar amb recursos educatius oberts, amb entorns personals d’aprenentatge que organitzàvem aquests recursos i amb xarxes socials que et mantenen al dia sobre innovacions i experiències educatives inspiradores, va canviar la meva visió sobre aquestes eines. Ara les considero fonamentals.

En línies generals, això és el que m’emporto de les assignatures i del màster: la idea que la realitat educativa és difícil i requereix un gran esforç i voluntat de canvi per millorar-la; la idea que la teoria és fonamental com aspiració o ideal a seguir; i la importància d’eines TIC com a recurs per formar-nos contínuament, com a oportunitat per crear, entre tots, un cos de coneixement i recursos immens i enriquidor per tothom, reforçant, mitjançant l’educació en obert, el vessant més col·laborador i cooperatiu de l’educació (i organitzant, a partir de PLEs, aquesta immensitat de recursos).

      Per reflexionar sobre la utopia...                                                  

Recursos bibliogràfics

- Del Moral, M. E., Villalustre, L., & Neira, M. R. (2016). Habilidades sociales y creativas promovidas con el diseño colaborativo de digital storytelling en el aula. Digital Education Review, (30), 30-52. Recuperat de http://revistes.ub.edu/index.php/der/article/view/15968/pdf

- Rosales Statkus, S. E., & Roig-Vila, R. (2017). El relato digital (digital storytelling) como elemento narrativo en el ámbito educativo. Notandum, 44-45. Recuperat de http://dx.doi.org/10.4025/notandum.44.14