Treballant per a una educació òptimna del segle XXI.

Si fes una comparació entre el context de la relació societat i tecnologia de fa una dècada enrere, en la que jo vaig començar els estudis a l’institut, amb l’actual, es pot observar que les noves generacions ja neixen dins una societat totalment digitalitzada, on les TIC evolucionen de manera vertiginosa, en tots els sentits, tenint un paper molt important en l’educació d’avui en dia.

Des de l’inici de l’assignatura he anat reflexionant sobre aquesta idea, assumint així la necessitat d’un canvi de rol per part del docent i de l’alumne, que vagi concorde amb la societat del segle XXI.

Abans d’iniciar el màster de formació del professorat, encara mantenia la imatge del docent tradicional, com l’únic rol del docent dins l’aula, i ara, després  de finalitzar les assignatures sóc conscient que el docent no s’ha de conformar en ser un expert coneixedor i transmissor de continguts de la seva disciplina, ja que la revolució digital ja ofereix recursos i informació en xarxa, per tant el docent ha de dominar un coneixement transversal entre TIC, pedagogia, i continguts.

En aquest sentit, els alumnes són els protagonistes del seu aprenentatge i el docent ha de ser com un guia que ofereix facilitats en aquest camí d’aprenentatge a partir de metodologies, recursos, eines i altres maneres, on l’alumne vagi construint els seus coneixements a partir d’una actitud autònoma i metacognitiva, on es prengui consciència de cada passa que es realitza, i per tant, de l’autoregulacióde l’aprenentatge.

Així i tot, amb l’experiència viscuda en el primer període de pràctiques, aquest canvi de rols encara es resisteix, ja que en gran part encara continua el model tradicional de les tres R (rebre, repetir, i recordar). Però també he de dir que he observat petits canvis, com l’aparició de recursos TIC, metodologies pedagògiques com el treball cooperatiu, major participació de l’alumne, etc. Que juntament amb l’entrada de les noves generacions de docents, i els esforços dels docents amb experiència per seguir formant-se en competència digital i metodologies pedagògiques, el sistema educatiu va regulant-se, vetllant per oferint l’educació més apta a la societat actual.

                                                                    Font: Pixabey CCO

Paral·lelament a això, també s’ha d’afegir la importància de les TIC en tant de facilitar una educació més enllà de l’espai dels centres educatius. Amb això vull dir, que els nous coneixements, noves maneres d’ensenyar o de fer s’han de compartir en xarxa entre els docents i els alumnes, utilitzant eines de difusió com per exemple: Twitter i Piktochart, après a utilitzar en l’assignatura de processos i contextos educatius, i investigació i innovació.

Per acabar, destacar la importància del PLE, com a sistema d’autoregulació i aprenentatge a partir de la interrelació de diferents eines digitals, fonts d’informació i recursos que pot ser utilitzat pels docents i alumnes, i que s’ha d’anar adaptant constantment segons els coneixements que es volen adquirir i la manera d’adquirir-los. Ja que en l’educació, i fent referència al cas del docent, mai es deixa d’aprendre i de formar-se, i el màster ens ha ofert un gran sistema de maneres de fer i de crear, que juntament amb la resta de companys podem utilitzar com a base, i a partir d’aquí seguir evolucionant.

A continuació, amb l’eina Thinglink deix una representació esquemàtica de les pautes que han marcat el meu aprenentatge durant l’assignatura.

Xicu Ramón