Buscant un docent per al món actual...

Com ha de ser la formació del professorat? Com aconseguim formar-nos per donar resposta als nostres alumnes? Fa unes setmanes que varen començar aquest procés, que durarà tota la vida, i arriba el moment de dedicar-li aquest espai.

Anteriorment vàrem reflexionar sobre la societat i l’educació del s.XXI, sobre les característiques i canvis necessaris per a una educació contemporània, i evidenciarem un aspecte essencial: no té sentit que el docent sigui un expert transmissor de coneixement, sinó que ha de ser un guia que acompanyi als alumnes durant processos d’aprenentatge actius. Això compromet la concepció del docent, apareixent com expert en 3 coneixements: ciència, pedagogia i tecnologia.

Seguint a Mishra i Koehler (2006), ha de desenvolupar un coneixement transversal, el “Technological, Pedagogical Content Knowledge” (TPACK), per poder generar processos d’ensenyament-aprenentatge enriquidors. Ja no val que sigui un expert en la matèria i tingui nocions didàctiques (Shulman, 1986, ja defensava el “Pedagogical Content Knowledge”), sinó que ha de tenir una competència tecnològica-pedagògica-conceptual, un coneixement transversal derivat de la confluència dels coneixements.

TPACK (Infografia presentada pel nostre grup)

A l’era digital, com avançava Siemens (2010), el docent ha d’assumir nous rols derivats de les condicions del coneixement. Si a nosaltres, natius digitals amb formació i competències, ens costa fer un ús correcte de la informació, podria un alumne tot sol fer una correcta recerca? Un bon ús de fonts i recursos? És essencial que els docents siguin un exemple, que acompanyin i siguin capaços de modelar les fonts i gestionar la informació. Parlaríem, seguint la UNESCO, d’una espècie de Coconstructor de coneixement, capaç de treballar en equip (sent expert i col·laboratiu), d’organitzar i comunicar; d’acompanyar proporcionant fonts d’informació, qüestions i zones de desenvolupament; i d’avaluar contínuament i amb feedbacks positius, sense oblidar la metacognició.

Transformant els docents i la docència

(Infografia presentada pels companys i companyes Cárdenas, García, González i Ribas)

Això, requereix una competència digital que millora la competència docent. Per això, s’ha creat el “Marco Común de Competencia Digital Docente”, una eina que, dividint la competència en àrees i microcompetències, ens permet avaluar el nostre nivell. Resulta fonamental per veure que, com a les llengües, la competència no és estàtica, sinó que s’ha d’utilitzar i potenciar, i per reflexionar sobre les nostres necessitats.

Convé recordar que, parlant de competència digital, hi ha un aspecte que va més enllà del competencial: el compromís ètic. Si parléssim d’un model holístic de competències, seguint a Esteve, Castañeda i Adell (2018), parlaríem de competències en la creació-gestió de metodologies i pràctiques, en la creació de continguts pedagògics digitals, en l’ús d’eines adaptades al context, en l’ús de models digitals de comunicació amb les famílies i, especialment, en la pràctica reflexiva-mental. D’aquestes, la reflexiva ens pareix imprescindible per, aplicant el coneixement TPACK, analitzar la pràctica i tractar de millorar-la. És per això que, encara que parlem de competències digitals, reialment podríem parlar de competències en general, ja que, com vàrem veure, la societat ja és digital. Per això diem que el compromís ètic va més enllà: parlem d’un compromís amb les TIC, l’educació i la societat. Un compromís amb el futur: fer d’aquest món un món millor.

Un exemple d'experiència en la qual comencem a veure els nous rols docents

Bibliografia
Esteve, F., Castañeda, L. y Adell, J. (2018). Un Modelo Holístico de Competencia Docente para el Mundo Digital. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado (RIFOP) 91(32.1). Versió post-print de 9 de marzo de 2018, recuperada el 30 d'Octubre de 2018 de https://aufop.blogspot.com.es/2018/03/rifop-91-321-un-modelo-holistico-de.html

Instituto Nacional de Tecnologias Educativas y de Formación del Profesorado (2017). Marco Común  de Competencia Digital Docente. Recuperat el 30 d'Octubre de 2018 de
http://educalab.es/documents/10180/12809/Marco+competencia+digital+docente+2017/afb07987-1ad6-4b2d-bdc8-58e9faeeccea

Mishra, P. & Koehler, M. (2006). Technological Pedagogical Content Knowledge: A Framework for  Teacher Knowledge. Teachers College Record, 108 (6), (1017-1054). Recuperat el 30 d'Octubre de 2018 de: http://one2oneheights.pbworks.com/f/MISHRA_PUNYA.pdf

Naranjo, C. (2007). Cambiar la educación para cambiar el mundo. Recuperat el 30 d'Octubre de 2018 de: http://claudionaranjo.net/pdf_files/education/cambiar_la_educacion_ch_4_spanish.pdf

Siemens, G. (2010). Teachers role. Traducció recuperada el 30 d'Octubre de 2018 de:
http://aprendreescrear.blogspot.com/2014/10/llavors-que-creixen.html

UNESCO(2017). Transforming Teaching, Learning, and Assessment. A Global Paradigm Shift. Recuperat el 30 d'Octubre de 2018 de:
http://www.ibe.unesco.org/sites/default/files/resources/03_transforming_teaching_learning_and_assessment_31oct.pdf 

Consideracions per a una educació del s.XXI

Seria possible viure sense la tecnologia?

Si fem aquesta pregunta tothom respondria que no, que no podríem seguir el ritme de vida sense el mòbil o ordinador que ens manté connectat. Això mostra una condició essencial del s.XXI: l’auge de la tecnologia ha arribat al punt de trobar-se omnipresent i ser  necessària, com una pròtesi. Aquest auge, no es deu simplement a l’avanç, sinó als canvis que s’han donat en el sistema relacional i en la condició de l’ésser humà: amb Internet, no només podem arribar a una immensa quantitat d’informació (escollint allò que volem consumir), també podem convertir-nos en productors, assumint el rol de Prosumer.

Característiques de la societat del s.XXI
(Infografia presentada pel nostre grup)

Aquesta condició, aquesta realitat social marcada per l’intercanvi de fluxos d’informació i el coneixement canviant, ens porta a preguntar-nos: encara és possible una educació que no tingui en compte la importància de la tecnologia?

Tot i que les TIC estan cada cop més presents a l'àmbit educatiu, encara no són aprofitades al màxim. Es comencen a introduir canvis, però la metodologia educativa, per antonomàsia, continua amb el model de les tres R: rebre, repetir i recordar. Aquest model, es caracteritza per:

• El saber i la cultura són estàtics.
• El docent actua com autoritat i no busca el feedback.
• Existeix poca connexió entre les assignatures.
• Promociona l'aprenentatge individual.

Quin sentit té, actualment, aquest model? Que podem fer? 

Seguint a Area (2015), hauríem de canviar-ho i, amb la introducció efectiva de les TIC, apostar pel model de les 4C: conèixer, comprendre, construir i compartir. Aquest model, basat en l’activitat i la constant interacció (entre alumnes i alumnes-docent), apostaria per la creació d’un ecosistema educatiu amb espais virtuals que permeten al professor supervisar i coordinar millor l'activitat dels alumnes, estimulant, també, el seu aprenentatge individual. 

Ecosistema metodològic basat en TIC

(Infografia presentada pels companys Cardona, Martí, Ribas i Serra)

Per dur a terme aquest ecosistema (i també durant l’aplicació d’aquest) serà necessari que els alumnes aprenguin a utilitzar les tecnologies de manera educativa (més enllà del seu ús com a entreteniment), fent front a l’escletxa digital existent. Partint de l'experiència, encara recordem com, fins que no vàrem arribar als estudis universitaris, només utilitzàvem internet per jugar o utilitzar les xarxes. Per això, quan vàrem començar amb treballs acadèmics, els fèiem de qualsevol manera, amb poca rigorositat, havent-nos de reciclar per millorar les nostres competències.

Avui en dia, és fonamental que ensenyem a fer un bon ús de les tecnologies (i que ens aprofitem de les oportunitats que ens brinden). Sense la relació pedagògica-tecnològica, serà impossible que donem resposta a les competències del s.XXI, una proposta presentada per la UNESCO que diferència entre unes macrocompetències i unes microcompetències que s’han de treballar per assolir el nivell macro. És una proposta que pareix difícil, actualment, però viable si aprofitem les oportunitats que ens donen les TIC (autonomia, interacció, transdisciplinarietat...). Amb un model així, trobaríem una major coherència entre el món en el qual vivim i la nostra educació.  

Noves Competències de la UNESCO

(Infografia presentada pels companys i companyes Cárdenas, García, González i Ribas)

I ara, encara no creus en la necessitat de canviar l'educació? De (re)pensar l'escola?

Atenció!! Futurs professors i orientadors amb ganes de canviar el món, seguiu-mos!!!

Aquest món avança massa ràpid i nosaltres estam disposats a poder fabricar el vaixell en el qual puguem navegar tots junts, seguint el ritme de les onades i canvis que ens ofereixen les noves tecnologies.

Abans de començar a parlar d'educació i tecnologia, de reflexionar i escriure respecte a diferents processos i entorns educatius, caldria una petita presentació per part nostra, perquè entengueu perquè som aquí i que anirem fent.

En primer lloc, som quatre alumnes de l'assignatura "Processos i Contextos Educatius", enmarcada dintre del "Màster de Formació del Professorat" i què imparteix la Universitat de les Illes Balears (UIB) a la seu d'Eivissa. Per això, encara que podria considerar-se un blog acadèmic, no es descarta l'opció d'introduir algunes de les nostres inquietuds, consideracions, reflexions... Aspectes relacionats amb el nostre futur com a professors i orientadors i, per tant, amb el futur de l'educació. Mencionat això, arriba el moment de presentar-nos personalment:

• Luis López. Graduat en Pedagogia i amb un màster en crítica educativa, després d'haver-me centrat en aspectes teòrics i reflexius sobre l'educació, crec que ha arribat el moment d'aproximar-me directament a l'acció, als "camps de batalla" que són les aules. Apassionat per l'educació, esper aprendre sobre els diversos processos i entorns d'aprenentatge i que, tots junts, puguem reflexionar sobre el nostre propi procés formatiu.

• Xavi Martínez. Graduat en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport i amb formació en nutrició esportiva, no he volgut deixar passar l'oportunitat de formar-me com a futur professor d'educació física. Tot i que m'agradaria experimentar altres branques esportives, com rendiment o salut, sempre m'ha cridat l'atenció l'educació, fins al punt d'agradar-me treballar amb nens i nenes. Crec que es poden fer coses molt interessants, educativament, des del món esportiu (i al revés) i per això estic aquí.

•  Marc Puig. Graduat en Història, sempre he tingut clar que volia dedicar-me al món de l'educació, com a professor d'història, de manera que ajuntava dues de les meves passions. Durant aquest procés formatiu m'agradaria aprendre a treballar la història d'una manera que sigui més interessant pels meus futurs alumnes, fent d'aquesta matèria, una matèria més reflexiva, més educativa, ajudant a què els alumnes puguin entendre el present (i el futur) a través de les oportunitats que ens brinda la història.

• Xicu Ramón. Graduat en Geografia, sempre he tingut curiositat per la docència, especialment durant el grau, fixant-me molt en com impartien les classes, en la relació entre professor i alumne... i altres aspectes que ara podria considerar didàctics o pedagògics. Amb aquest màster esper aprendre a exercir com a docent i tenir una primera toma de contacte amb la funció docent, i, amb aquest espai, reflexionar i compartir els nostres pensaments sobre el que anem aprenent.

Per començar, respecte a la relació educació-tecnologia, un primer consell: 

No deixeu que les noves tecnologies us dominin, aprengueu a què es rendeixin per la construcció del vostre coneixement!! La tecnologia és fonamental, però no oblidem que hem de lluitar amb l'escletxa digital!! ÀNIMS!!